El punt de sortida serà el Mas d'en Pinc (antiga casa de la bailaora Carmen Amaya), seu actual de la Fundació Nereo, ONG que treballa per aconseguir el desenvolupament sostenible de la Costa Brava.
D'aquest meravellós mas, es pot destacar una de les torres de defensa circulars que es poden veure arreu del paisatge begurenc. Aquestes torres foren construïdes entre els segles XVI i XVII. Fou el 1577 que el rei concedí un permís per edificar-les per a la defensa dels pirates.
Trobarem l'inici del camí a la part de darrera del mas. Haurem de creuar el Parc ambiental del Mediterrani. El sender local està marcat amb ratlles verdes i blanques.
El Parc Ambiental Mediterrani de Begur era antigament una típica àrea agrícola amb els prats pasturats pel bestiar i feixes amb cultius de secà. Actualment el paisatge que envolta la finca ha estat remodelat per aconseguir representar les comunitats vegetals mediterrànies típiques del Baix Empordà: prats, herbassars, masses arbustives, fruiters i un petit bosc d’alzines centenàries.
Dins el Parc podrem veure grups de plantes i comunitats adaptades a unes mateixes condicions ambientals. El llistonar, la timoneda, la bardissa, la garriga, l’alzinar, etc., són totes elles comunitats pròpies dels ambients mediterranis; juntament amb les espècies dels conreus de secà com són l’olivera, l’ametller, la figuera...
Haurem de seguir sempre la barana de fusta de la nostra esquerra, fins arribar a la primera cruïlla, llavors caldrà girar a l'esquerra i seguir avall.
Creuarem una carbonera i seguirem el camí que gira a l'esquerra. Les marques verdes i blanques del SL ens faran de guia.
Haurem de baixar unes escales de fusta.
Caldrà deixar per uns moments el camí per visitar el pou, antigament hi havia l'horta al davant.
Haurem de creuar un pont de fusta (alerta, no està en gaire bon estat) i seguirem a l'esquerra.
Veurem el darrer indicador del parc. A la nostra dreta ens arriba un camí que baixa de la carretera de circumval·lació a l'alçada del carrer Sant Antoni. Seguirem avall.
El camí s'anirà fent més estret i el pendent més fort. Les marques verdes i blanques sempre ens marcaran la ruta.
Una alzina en mig del camí, caiguda durant la nevada del 2010.
Espectacular bosc d'alzines.
Al final de la baixada, el camí gira a l'esquerra. A partir d'aquí tindrem la riera a la nostra dreta.
El camí passa entre dues feixes.
Sortirem del bosc d'alzines, ens allunyarem de la riera. El corriol és més planer i ja començarem a veure el mar.
Baixarem unes escales de fusta per creuar un petit rierol i seguirem baixant. Les marques del sender local són molt visibles.
Haurem de girar a la dreta, just davant d'una torre elèctrica. El camí torna a ser molt inclinat.
Durant tota la ruta, veurem petites cases de fusta per els ocells, penjades dels arbres.
Trobarem uns pins caiguts en mig del camí. La ruta no té pèrdua.
El camí torna a estar situat entre dues feixes, i poc a poc, novament ens aproparem a la riera.
Arribarem al primer carrer asfaltat, el carrer Garbí.
Caldrà girar a la dreta, direcció Aiguafreda.
A la primera cruïlla, haurem de girar a l'esquerra, seguint avall.
Tornarem a tenir la riera a la nostra dreta.
Creuarem la carretera i seguirem avall.
Tot el camí està molt ben indicat.
Arribarem a l'aparcament d'Aiguafreda i seguirem avall.
Ja som a la platja.
La petita cala d’Aiguafreda, gaudeix d'un moll per a les embarcacions. La tranquil·litat que l'envolta, juntament amb la font d'aigua de què disposa, la converteix en un lloc perfecte per celebrar-hi àpats familiars, i gaudir al mateix temps de la bellesa del paisatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada